La llana de vidre pertany a una categoria de fibra de vidre, que inclou la llana de vidre.
Les fibres de vidre es poden dividir en fibres contínues, fibres{0}}de longitud fixa i llana de vidre segons la forma i la longitud; segons la composició del vidre, es poden dividir en fibres de vidre lliures d'àlcali-resistents-químics, d'alt-àlcali,-àlcalis mitjà, d'alta-resistència, de mòdul elàstic elevat i d'àlcali-resistents (resistents a-àlcalis).
Les principals matèries primeres per a la producció de fibra de vidre són: sorra de quars, alúmina i pirofil·lita, pedra calcària, dolomita, àcid bòric, carbonato de sosa, sal de Glauber, fluorita, etc. Els mètodes de producció es divideixen aproximadament en dues categories: una és fer directament fibres a partir de vidre fos; l'altre és fer primer el vidre fos en boles o varetes de vidre amb un diàmetre de 20 mm, i després escalfar-les i tornar a fondre de diverses maneres per fer fibres molt fines amb un diàmetre de 3 a 80 μm. Les fibres infinitament llargues extretes mitjançant mètodes de dibuix mecànic mitjançant plaques d'aliatge de platí s'anomenen fibres de vidre contínues, comunament conegudes com a fibres llargues. Les fibres discontínues fetes per corrons o flux d'aire s'anomenen fibres de vidre de longitud fixa-, comunament conegudes com a fibres curtes.
La fibra de vidre es divideix en diferents graus segons la seva composició, propietats i usos. Segons les normatives de grau estàndard, la fibra de vidre de grau E-s'utilitza més habitualment i s'utilitza àmpliament en materials d'aïllament elèctric, mentre que la fibra de vidre de grau S- és una fibra especial.
