Segons la forma i la longitud, la fibra de vidre es pot dividir en fibra contínua, fibra de longitud fixa i llana de vidre; segons la composició del vidre, es pot dividir en fibra de vidre no alcalina, resistència química, alcalina alta, alcalina mitjana, alta resistència, alt mòdul elàstic i resistència alcalina (resistència alcalina), etc.
Les principals matèries primeres per a la producció de fibra de vidre són: sorra de quars, alúmina i pirofilita, pedra calcària, dolomita, àcid bòric, sosa, mirabilita, fluorita, etc. Els mètodes de producció es poden dividir aproximadament en dues categories: una és fer el vidre fos directament en fibres; l’altre consisteix primer a fer vidre fos en boles o barres de vidre amb un diàmetre de 20 mm, i després escalfar-les i tornar-les a fondre de diverses maneres per fer-les amb un diàmetre de fibra molt fina de 3 ~ 80 μm. La fibra infinitament llarga dibuixada pel mètode d’estirament mecànic a través de la placa d’aliatge de platí s’anomena fibra de vidre contínua, comunament coneguda com a fibra llarga. Les fibres discontínues fabricades per corrons o flux d’aire s’anomenen fibres de vidre de longitud fixa o fibres curtes.
Les fibres de vidre es divideixen en diferents nivells segons la seva composició, propietats i usos. Segons la normativa de grau estàndard, la fibra de vidre de grau E és la més utilitzada i àmpliament utilitzada en materials d'aïllament elèctric; El grau S és una fibra especial.
